A principis de febrer, a Pentamatik vam fer una calçotada que ens va deixar molt més que un bon dinar: ens va deixar una estona compartida plena de complicitat, rialles i converses sense presses.
El més important és que la trobada va ser una iniciativa impulsada des de dins de l’equip i organitzada de manera col·laborativa. Quan les propostes surten així —de forma natural— diuen molt del bon ambient i la cohesió que es respira en el dia a dia.
En un entorn de camp, amb la brasa encesa i els calçots a punt, vam tenir l’excusa perfecta per parar el ritme i compartir una estona fora del context habitual. I és precisament en aquests moments informals on es reforcen coses que després tenen un impacte real:
- vincles i confiança,
- comunicació més fluida,
- i una manera de treballar més coordinada i propera.
Va ser brasa, romesco i sobretaula. Però sobretot va ser un recordatori que la cultura d’equip no s’explica: es construeix i es viu.
Volem agrair a les persones que ho van impulsar i ho van tirar endavant, i també a les que ens van deixar la caseta i tot el necessari per fer-ho possible.
Fins a la propera!
